El passat disabte dia 13 de febrer l' Ajuntament de Riudoms va organitzar una sèrie de visites guiades per mostrar l' estat actual de les obres del nou Casal de Riudoms. Aquestes visites han estat dirigides a diverses entitats del poble. Aquest dia doncs, a les 11 hores, va ser el torn de l' AMPA de l' IES Joan Guinjoan i a la que vaig assistir en representació del seu president Sr. Marcelí Garriga. A la visita vàrem assistir la majoria de membres de la junta de l' AMPA, i per part de l' Ajuntament, l'Alcalde Sr. Josep Mª Cruset i els regidors Sr. José Vicente Mir, Sra. Isabel Novillo i Sra. Roser Fortuny. L' alcalde ens va donar tota classe d' explicacions i detalls de l' obra. L' entrada principal serà la del carrer de Sant Jaume, trobarem el distribuidor i a l' esquerra la porta que durà al bar del casal i al que l' ajuntament te intenció de donar la llicència de bar-restaurant. Seguint, al fons, i trobem la sala que ha de servir com a local social de la nova Llar de Jubilats; els nostres avis doncs, tindran, per fi, un lloc on passar l' estona sense la necessitat de pujar escales. Després, pujem al primer pis, on estarà situat el pati de butaques i els palcos; en aquesta planta també tenim una sala polivalent i que es podra utilitzar de la manera més oportuna segons demani l' ocasió. Una mica més amunt, tenim el galliner ,des d' on podem contemplar una molt bona vista del futur escenari (foto).En aquest moment de la visita vaig preguntar el perquè l' edifici s' havia fet tal alt, ja que segons tinc entès, les normes urbaístiques del casc antic no ho permeten. El Sr. Mir em va contestar que aquest era un edifici destinat a equipaments municipals; jo vaig insistir en aquest fet dient que precisament l' ajuntament hauria de tenir cura de ser el primer en el respecte de les normatives urbanístiques. Vaig remarcar que entrant al poble, per la carretera de Montbrió, abans podíem veure una bona part de la paret de l' església, i que ara en l' obra actual, només en veiem una mica la torre més alta. Davant la meva insistència sobre aquest fet, el mateix Sr. Mir va tornar a contestar, però vaig observar un canvi en el seu to de veu i ja no vaig tornar-hi a insistir. De fet, ja no vaig fer cap més pregunta durant la resta de la visita, tampoc no cal fer-los enfadar vaig pensar. Després d' uns quants dies de pensar i reflexionar sobre aquesta invitació, sorpresa per part de l' ajuntament a les obres del casal, encara no sé el motiu de tanta amabilitat. Particularment no és l' estat de les obres el que em preocupa, si vull veure el casal ja al veuré el dia de l' estrena, al poble normal no li interesa com estan les obres municipals, però si que li interesa com les pagarem ? Per exemple, sabem segur que del casal tenim pagats un milió d' Euros dels" fondos para la ocupación" donants pel govern Zapatero (almoines), però també sabem que aquests diners cobreixen el pressupost de l' obra inicial, la compra de les dues cases contigues al casal s' han fet després de tancar el pressupost de l' obra i els costos dels enderrocaments, els d' escriptures i registres, més els costos que suposa la construcció de mes metres quadrats no previstos. Tampoc sabem res de la casa caiguda degut a les obres del casal, propietat de la familia Román, i que sembla ser que ara no es pot construir perquè no compleix les normes urbanístiques actuals. Per cert que en aquest tema encara tenim la gent del poble, unes quantes preguntes que l' ajuntament te l' obligació de contestar; de qui és la responsabilitat de l' ensorrament de la casa, on viu ara aquesta familia?Caldrà pagar indemnitzacions? O fel-si la casa nova? I en referència al bar del casal, mantindrem aquell esperit del casal de tota la vida? Aquelles tapes de callos de la tieta Rosita les tronarem a reviure? I aquelles finals amb el Barça i l' esperit català que es respirava en tot l' entorn, el tornarem a gaudir? Amics, jo crec que això és el que realment interessa a la gent i no una simple visita a unes obres inacabades que encara que sigui una visita amable,simpàtica,agardable,educada... Només és pura propaganda del règim, una autèntica cortina de fum per tenir els vilatants distrets i enganyats.
