l' Albertvaig començar els entrenaments l' any 2004, i per les meves condicions físiques amb va costar molt agafar bé el sac i córrer amb ell a l' esquena.El següent any vaig tornar-ho a provar i vaig aconsaguir una millora, però no la suficient. No va ser fins el 2006 quan per fi vaig disputar la primera cursa i que va ser la delu meu poble a la fira de Riudoms; recordo que estava molt nerviós ja que a Riudoms és la que te més gent de public animant els corredors.Tenia porde que no em sortís una bona cursa,ja se sab que el poble tothom et coneix,pero encara va sortir tot prou bé.Aquest fet amb va encoretjara disputar la combinada de curses, o sigui Reus, Valls, i Riudoms.Molts dels meus amics que em coneixen m' ho van desaconsallar, també alguns dels meus companys d' entranamets,i familiars.
La cursa de Valls és la més dura de totes amb 1.600m; després d' un dia de treball a les 11 de la nit i els últims 500m amb pujada,però jo sóc molt tossuti ho tenia que intentar, pero sabía que nessecitava una motivació especial,alguna cosa que psicològicament em permetés aguantar el duríssim càstig físic de la prova i no defellís.
L' any 1940 poc temps despres de la fi de la guerra civil espanyola,els guanyadors encapçalats pel General Franco, van reunir per tot el país i en diversos amps de concentració a tots els soldats republicans,càrrecs
polítics,sindicals i altra gent amb algun tipu de responsabilitat durant el període de la República i que no varen poder fugir cap el estranger.Aquesta gent dons, després d' uns mesos en quets camps de concentració improvitsats, varen ser repartits per tota la península en " Batallones de Soldados Trabajadores". D' aquesta manera els vencedors varen tenir mà d' obra barata per a reconstroïr el país que ells havien destruit, el mateix temps que castigaven sensa pietat els vensuts "rojos".El meu pare, el Miquel, era un d' aquets soldats, un home normal com qualsavol altre,un noi de 21 anys, pagès, i que un dia el seu país(CATALUNYA),el va cridar per fer el servei militar com a tants i tants altres nois de la seva edat.Però la qinta del 37 no era una quinta normal, al 37,en aquet país hi havía una guerra, una guerra que aquells que no l' avien provocat,a més d' aver-la perdut, varen esdevenir els dolents,i pagant el seu mal amb tres llargs anys de treballs forçats en " Los Batallones de Soldados Trabajadores".
Durant uns mesos abans de la cursa de sacs d' avellanes de Valls,vaig pensar molt amb tota aquestapart de la nostra història recent.El meu pare, els seus amics, familiars....Tota aquesta gent, la nostra gent,que varen patir tant i durant tant de temps misèries i penúries,vaig pensar en la capacitat de sufriment de la gent d' aquell temps, i entre ells el meu pare.Evidenment ningú de nosaltres podem fer res per adreçar aquesta situació, peró sí que podem fer coses per recordar-la i per homenatjar permanentment els nostre familiars i amics,
retenint-los sempre en la nostra memòria individual i col.lectiva.
Durant tres anys he pogut realitzar la combinada de curses de sacs d' avellanes al coll, i creieume que he gaudit com mai qualsavol altre cosa que he fet i que també he patit, però estic orgullós d'allò que he fet perque ara sé que ha valgut la pena;encara que a partir d' ara, hagi de conviure amb un principi d' ernia discal
que m' ha deixat l' esquena ben aixafada,i per la qual cosa ja no podré tornar a participar en aquestes curses.
Per acabar, vull donar les gràcies a tots els meus amics que m' han fget gaudir d' aquet esport, i especialment al Ramon, al Enric i al Esculin, que han estat els meus acompanyants durantaquest temps.També vull donar les gràcies a la meva familia pel seu soport, i molt especialment al meu fill Arnau que sempre m' ha seguit en totes les curses i entrenaments, els seus crits d' anim quan ja no podia més han estat la part més iomportant de les curses de sacs.Per últim, demanar perdó a tota la gent amb la qual estic totalment identificat i que a pesar de la distància en el temps,el patiment, i sufriment,l' esaforç i la lluita per la llibertat dels nostres avantpasats,és encara avui en dia la nostra lluita, la meva lluita.Gràcies Miquel per haver resistit,per haver volgut viure a pesar de les dificultats que et van envoltar.Gràcies Miquel per ser el meu PARE.
